Les locomotores 9 - Locomotora elèctrica de la sèrie 110.1

La Deutsche Bundesbahn (DB), els Ferrocarrils Federals Alemanys, van introduir el 1952 la classe E 10 constituïda per locomotores elèctriques per a trens de viatgers, trens exprés (també coneguts com a trens semidirectes). El 1968 la sèrie va rebre el nom de classe 110 (E10) i de classe 112 (E10.12). Eren unes locomotores pensades per circular fins a 125-130 km/h. Originàriament, les unitats de la classe E 10 es van lliurar amb color blau cobalt.

El model Marklin ref. 37108 porta cinc llums (llums dobles a baix). Ventilació de doble tovera amb lamel·les verticals i finestres arrodonides a la sala de màquines. Inclou un canaló abocaaigües perimetral. Esquema bàsic de pintura blau cobalt. La locomotora té l'aspecte que tenia quan estava en servei cap al 1973. Té un decoder digital mfx+ amb nombroses funcions de so. Accionament regulat d´alta potència amb volant d´inèrcia, de muntatge central. Tracció en quatre eixos mitjançant arbres cardan. Aros d'adherència. Senyal de cap de tres llums i 2 llums de cua vermells amb alternança en funció del sentit de la marxa, de funcionament convencional, governables en digital. Enllumenat/il·luminació amb LEDs blanc càlid i vermells exempts de manteniment. Barres/agafador aplicades de metall. Longitud inclosos topalls: aprox. 18,9 cm.

Les locomotores 8 - Ce 6/8 II “Cocodril”

Locomotora per trens de mercaderies sèrie Ce 6/8 II “Cocodril” dels Chemins de fer Fédéraux Suisses (CFF) que va estar en funcionament fins a finals dels anys 70. Tipus constructiu de la pionera sèrie constructiva en la versió com cocodril de maniobres amb 1 pantògraf, de color verd avet. És el model exclusiu que la Marklin ha fet el 2018 per als socis del Märklin Insider Club.

Les locomotores 7 - el ferrobús VT 95.9 amb remolc VB 140

El ferrobús és un vehicle ferroviari ultra lleuger d'una sola unitat, o de fins a tres, acoblades formant un tren, autopropulsades per motors tèrmics o elèctrics, dissenyades específicament per a l'ús en línies de ferrocarril de poc trànsit, i com el nom suggereix, compartint molts aspectes de la seva construcció amb un autobús, generalment amb un xassís modificat d'autobús, amb dos eixos sobre una base fixa en lloc de sobre els bogies. Una característica del ferrobús és que la cabina de conducció està integrada en el propi cotxe sense cap tipus de separació amb els viatgers. A Alemanya són coneguts com "Schienenbus".

 VT 95.9 amb remolc VB 140

Aquest nou tren es tracta d'un ferrobús de la sèrie VT 95.9 amb remolc VB 140 dels Ferrocarrils Federals alemanys (DB). Primera sèrie constructiva, en el color original vermell porpra, amb lluerna sobre de la cabina de conducció que es posaren en servei al voltant de 1952-1953. És el model de la casa Märklin 39950 que va equipat amb un decoder mfx amb nombroses funcions de so, tracció sobre dos eixos, il·luminació interior i fanals davant i darrera que s'alternen, pel que fa al funcionament, segons el sentit de la marxa. La longitud de la composició és de 28,2 cm.

És un model que sempre ens havia agradat. En el nostre país l'havíem vist, els anys 60, en la línia de la Pobla de Segur. 

Ferrobús amb els colors originaris de l'època

(Smiley.toerist CC BY-SA 3.0)

El ferrobús de la RENFE, sèrie 591, era un automotor dièsel, (M-R, 300 CV la UT-591.301 i 277 CV la resta, 90 km/h) de la que se'n construiren 176 unitats i que s’utilitzaren generalment en trens regionals. La primera unitat, 591.301, que correspon a aquest model Märklin, es fabricà el 1956 a Alemanya per  Waggonfabrik – Uerdingen basant-se en el Uerdinger Schienenbus VT 95.9. Entre 1962 i 1971 es fabricaren les unitats 591.302 a 591.306 i 591.401 a 591.569 per CAF (Construcciones y Auxiliar de Ferrocarriles), MMC (Material Móvil y Construcciones), SECN (Societat Espanyola de Construcció Naval), MACOSA (Material y Construcciones S.A.) i Euskalduna (Compañía Euskalduna de Construcción y Reparación de Buques).

El ferrobús VT 95.9 a la trobada anual (2015) del Club Märklin a Göppingen

La maqueta avui (2014)

 

Tal com està ara podem donar la maqueta per acabada. Potser calgui millorar l'enllumenat i algun detall artístic però cal fer circular els trens i anar pensant en una de nova amb digitalització total i regulació semafòrica de la circulació. No podrà tenir més superfície perquè no disposem d'espai.

Les locomotores 6 - la BR 98 3

Aquesta locomotora la BR 98 3 és l’anomenada “Glaskasten" o "caixa de vidre". Té una aparença estranya però en el seu temps comptava amb moltes comoditats, per al maquinista, la gran cabina envidriada i tancada de la que disposava el protegia de les inclemències del temps o l’alimentació semi-automàtica de carbó. Tant era així que només calia un maquinista per a fer-les funcionar. Tenen el seu origen en unes petites locomotores, a l’any 1908, que la direcció dels ferrocarrils Reials de Baviera adquirí per als trajectes locals tant de passatgers com de mercaderies. El model reproduït per Marklin correspon al que va posar en funcionament la Deustche Bahn (DB) en servei a l’època III al voltant del 1954. La longitud entre topalls és de 8 cm. la locomotora real pesava 21,3 tones, desenvolupava una potència de 155kW i la velocitat màxima era de 50 km/h.

La BR 98 3 en moviment  

Les locomotores 5 - la BR 01 133

És una de les primeres locomotores per a trens expressos del programa d'unificació de la Deutsche Reichsbahn, màquines amb dos cilindres Borsig i AEG de la sèrie 01 que van ser lliurades a partir de 1925. La BR 01 era la locomotora a vapor per a trens ràpids per excel·lència. De les 231 unitats posades en servei, les locomotores que porten els números de registre superiors al 01 102 estaven equipades amb frens més potents i rodes motrius  de 1000 mm de diàmetre.  És per això que la velocitat màxima va augmentar des de 120 fins 130 km/h.

Després de la II guerra mundial les dues administracions de ferrocarrils alemanyes disposaven de BR 01. El model de BR 01 133 compta, com les seves germanes de la Deutsche Bundesbahn, d’algunes modificacions. Els grans deflectors de fum Wagner van ser canviats per deflectors Witte més econòmics, i les bombes d’aire i d’aigua, situades al davant, es van desplaçar a la meitat del vehicle. La visibilitat per al mecànic era millor.

La locomotora Märklin a vapor de la sèrie 01 dels Ferrocarrils Federals alemanys (Deutsche Bahn) porta la caldera i les plaques deflectores renovades. Porta un descodificador digital MFX amb nombrosos sons. Funcionament regulat d’altes prestacions. Tracció amb tres eixos. Tres llums amb alternança segons el sentit de marxa. La caldera i el xassís són de metall molt ben detallats. Dins de la cabina es veu un llum vermell darrere de la caldera (per imitar el parpelleig de la cambra de combustió) regulable en digital. Li hem instal·lat un generador de fum regulable en digital. Amb una longitud de 27,5 cm.

La maqueta

Aquí tenim unes imatges del projecte de maqueta ferroviària (212 cm x 106 cm) que hem anat construint des del 1997 amb material de maquetisme ferroviari majoritàriament de la marca alemanya Märklin escala HO (1:87).

Vídeo de la maqueta     

Les locomotores 4 - la ICE-S

Tren automotor d’alta velocitat de la Deutsche Bundesbahn per a les línies InterCityExpress. Construïdes per l’empresa Siemens/Adtranz amb una potència de 18600 CV. És un model experimental que havia de succeir les sèries ICE – 1 i 2 pel gran èxit assolit. La velocitat màxima era superior als 280 km/h. Definitivament però van ser incorporats amb la denominació ICE – 3 per als trajectes d’alta velocitat en servei a Alemanya i Holanda. L'ICE - 3 és l'automotor del qual deriva l'AVE S 103, el que fa el servei de la línia Barcelona-Madrid. Tenen una velocitat màxima de 330 km/h.

Les locomotores 3 - la BR 482

Locomotora elèctrica de la sèrie 482 del Ferrocarrils Federals Suïssos (SBS/CFF/FFS). És una locomotora de la família de locomotores Bombardier TRAXX de la canadenca Bombardier, la que construeix les unitats  tractores de l'AVE S 102. RENFE encarregà, el 2006, 100 locomotores com aquesta que entraren en servei a finals del 2008 per al transport de mercaderies. Aquestes locomotores prenen com a base les locomotores alemanyes de la sèrie BR 185 de la Deutsche Bahn i estan en servei des del 1998. Tenen un desenvolupament modular i se n'han fet en versions elèctrica i diesel-elèctrica. Es caracteritzen per una fiabilitat excepcional i per una explotació i manteniment molt econòmics. Té una longitud de 18.9 m, una potència de 4200 Kw, una velocitat màxima de  140 km/h i un pes màxim en servei de 82 tones. Es van construir a partir de l'any 2000. El model Marklin és el 36 851  metàl·lic amb  decodificador digital amb 4 eixos accionats a través de cardan i 4 pantògrafs accionats mecànicament. Longitud  217 mm.

Les locomotores 2 - la BR 212 (V100.20)

Locomotora diesel-hidràulica per usos múltiples (mercaderies, passatgers o maniobres) de la sèrie V100 dels Ferrocarrils Federals Alemanys (Deutsche Bundesbahn) que es van posar en funcionament a partir del 1958. Tenien una potència de 1100 PS. Des de l’any 1962 la versió va ser més potent 1350 PS. Aquesta locomotora té, a mida real, 12,3 m de longitud i una velocitat màxima de 100 km/h. Aquest model Marklin 33723 és la reproducció de la sèrie V 100.20, com a sèrie 212 de la DB, número 212 267-9, el xassís és metàl·lic i la carrosseria de plàstic, el motor va situat en el centre de la locomotora. 3 fars i enganxalls curts davant i darrera. Longitud 141 mm. Pes 325 g. Num V 212 267-9.

Les locomotores 1 - la BR 24 "Steppenpferd

Locomotora a vapor de tipus unificat de la sèrie de construcció 24 per al transport de passatgers destinades a les llargues línies secundàries de Prússia (avui dia territoris de Polònia, Rússia i Lituània) que van començar a funcionar a partir del 1926. Tenien una potència de 920 PSi i una velocitat màxima de 90 km/h. Van funcionar a la Deutsche Bundesbahn fins el 1966.

Aquestes locomotores es van mostrar molt fiables i populars entre els maquinistes que els hi van posar el sobrenom pel qual se les coneix: Steppenpferd – Cavall de les estepes. Diversos fabricants van subministrar un total de 95 màquines – que tenien moltes peces intercanviables amb la tènder BR 64 – fins a 1938. En el segon lustre dels anys trenta es van emprar BR 24 en zones amb alguns pendents, com la Selva Negra, però la majoria van seguir operant en els plans. 61 unitats van sobreviure a la guerra, de les quals 48 es van quedar a Alemanya Occidental. La resta es van repartir entre l'Alemanya Democràtica i la URSS. Entre 1960 i 1966 la DB va anar liquidant les BR 24, sent l'última la 24 067 dipositada a Rheydt. La DR les va seguir emprant un parell d'anys més, principalment a la regió de Magdeburg.

Märklin va començar a comercialitzar aquest model a escala HO el 1956 i hi incorporà el mòdul Delta el 1996. La nostra correspon al model 3003 amb mòdul Delta. És la reproducció de la sèrie 24 de la DB, eixos 1' C, 3 eixos motors, xassís metàl·lic, carcassa de plàstic, número 24 014, eix davanter amb 9 radis, enganxall normal davant, amb el tènder relex, 3 fars davanters, tènder de 3 eixos, de plàstic. El patí de presa de corrent va muntat a la locomotora. Pes 225 g. Longitud 200 mm. Any de fabricació 1996-98.

El tren de casa

El tren de casa és un projecte de maqueta ferroviària (212 cm x 106 cm) que hem anat construint des del 1997 amb material de maquetisme ferroviari majoritàriament de la marca alemanya Märklin, mida HO, escala 1:87. Aquesta mida, que  es presentà per primera vegada el 1935, a la Fira de Primavera de Leipzig, li correspon un ample de via de 16,5 mm que correspon a l'ample de via real de 1435 mm, l'ample europeu. L'ample ibèric és de 1668 mm. 

En el pas del corrent del sistema de 3 carrils i dos conductors (contacte per punts) Märklin-HO el motor rep el corrent des dels punts de contacte per un patí central, a la part inferior de la locomotora, i torna pels dos carrils (no aïllats). El tipus de via escollit és l’anomenat C, un sistema de vies muntada sobre una estructura que representa el balast.

L'elecció de l'ample es va fer perquè permet que el models siguin molt ben detallats i pel seu import menor en ser una de les escales en les quals la producció és més gran. 

El sistema d'alimentació és el tradicional de Märklin de corrent altern. Des del primer moment però les locomotores que hem adquirit han comptat amb un mòdul Delta per al sistema Delta de tràfic multitren la qual cosa permet tenir en funcionament, en una mateixa instal·lació, fins a cinc locomotores. El gener del 2008 varem fer el salt al món de Märklin Systems i comptem amb una Mobile Station de control digital de les locomotores i de les seves funcions.